Mapa sònic

Metodologia emprada per l'Ajuntament de Barcelona per realitzar els mapes de soroll

Un mapa de sorolls representa gràficament sobre el plànol el nivell de soroll que afecta un espai determinat.
Per a la seva realització cal prèviament establir un criteri per tal de determinar els punts on es faran les mesures, la seva distància a les parets i el terra, i el tipus d'aparells que cal utilitzar, entre d'altres aspectes.
No existeix cap reglamentació que obligi a fer els mapes de soroll d'una manera determinada.
Abans de fer el primer Mapa Sònic de Barcelona (1985) l'Ajuntament de Barcelona va procedir a analitzar les diverses normatives existents. El resultat va ser l'elecció de les normes ISO-R1996 per efectuar els mesuraments i DIN-18005 per a l'elaboració dels mapes, que són les més aplicades internacionalment.

Els sorolls variables en el temps, com el soroll del trànsit, fluctuen de tal manera que cal amitjanar-ne l'energia sonora per poder expressar-la amb una sola xifra. El paràmetre que s'utilitza és el nivell sonor equivalent, Leq. Permet referir un soroll variable en un determinat interval de temps, al nivell de pressió sonora equivalent al d'un soroll continu.

Criteris aplicats per realitzar els mesuraments del Mapa sònic:

• El nivell sonor equivalent (Leq) com a patró
• El dB(A) com a unitat de mesura dels nivells sonors
• Sonòmetre amb temps de resposta ràpida i la corba de ponderació A
• Micròfon situat entre 1,2 i 1,5 m del terra i 3,5 m de qualsevol paret.
• Temps d'integració de 10 minuts per a les mesures puntuals i de 30 minuts o un hora per a les mesures de 24 hores.

Segons dades facilitades per l'Ajuntament de Barcelona, els resultats obtinguts en el Mapa Sònic de Barcelona de 1997 són els esperables per a una ciutat de clima mediterrani amb l'estructura urbana, densitat de població, composició del trànsit i clima com Barcelona.
Respecte a 1990, a la majoria de punts on els nivells de soroll han disminuit s'ha observat:

• canvi de paviment dels carrers,
• canvi del sentit de circulació,
• canvi en l'aforament,
• i/o carrers que passen a ser peatonals o semi-peatonals.

Existeix una tendència a la baixa dels nivells de soroll equivalent des de 1990. Aquesta millora cal atribuir-la a:

• Millores urbanístiques
• Avenços tecnològics en la fabricació de vehicles cada cop menys sorollosos, existència de nous paviments,...
• Programes d'actuació municipal: control sistemàtic del soroll dels vehicles, paviment porós, vehicles de neteja i d'escombreries menys sorollosos...