Massa soroll

Per Manuel Casaña Taroncher

Per alguns carrers de Valencia han posat uns medidors de soroll. Pareguts, en llocs a on atres cartellets nos donen l`hora o la temperatura. O nos diuen si el trafec es dens, fluït o saturat. Per lo que es veu un anunci mes no nos tenia que saber mal. Pero no es aixina.

Estos aparatets, que capten i "mesuren'' en decibelis el soroll ambiental, estan fent que a molts veïns els estiguen eixint estos dies els cabells verts. Perque aço que deuria ser solament un indicatiu -quasi prevencio de futures sorderes- esta resultant un joc pesat per alguns viandants i mes de dos motorisats. Es dir, que si encara de mati la gent en general els mira i comenta, quan es fa poqueta nit, o nit fosca, els hi ha que ho prenen a chacota el cridar ben alt per vore qui pot aplegar a marcar mes decibelis com si estigueren competint en un marato. I lo mateix ho fan, com dic, els que van a peu i baix d`ells bramen, com els que passen a tota pastilla en coche -radio i claxon a tota virolla-, sense importar-los que aquells que viuen per les rodalies d`este aparatet el somi el tenen dificil de fer. Eixos carrers estan hui mes moguts que un gat en el mes de giner.

I ara per ara sols hi ha llamentacions dels veïns. Queixes. Cap d`escarment, ni remei.

Pense yo que encara es pronte. Que pot arribar a ser pijor. Recordém que estem en febrer. Quan arriben les falles, ya parlarém. Crec que no totes les mascletades es faran en el lloc anunciades. Mes d`una sera disparada pels pirotecnics espontaneus ben prop dels medidors. Per aixo no m`agradaria vore ad estos aparatets en marcha estos dies de falles.

Si no es prenen medides i escarmenten a qui es passe del to, el soroll no se si el mediran estos aparatets, pero sí que ne provocaran molt mes. Crec que a un chiquet -o majoret- en un tro de bac en la ma o un masclet o una piuleta tindra el joc fet: a vore qui fa pujar mes els decibelis com si es tractara d`una prova de fira mes.

Aixina que, comprenint el disgust d`estos veïns, haurien de passar rebut i pronte a tot aquell que se passe del soroll llimit que pot fer un estornut.

O si no tambe es podrien posar unes quantes camares al costat del dit aparatet per a que fotografiara al "cantant'' i despres "premiar-lo'' com es mereix, puix te maldita la gracia que per culpa d`uns i d`atres no puga el veïnat ni de mati ni de nit tindre uns minuts de tranquilitat.

I no me vinguen dient que som lliures i que qui vol feliç viure de tot s`ha de riure.

A vore quin remei es posa. Que no valguen excuses; puix ya se sap lo que sol passar. Perque bona excusa te el malalt que es pixa i diu que sua.

Más noticias de este mes | Último mes | Índice general de noticias
Página principal de ruidos.org