|
   
|
Barcelona, 15/4/2000
El soroll nostre de cada dia
Patricia Gabancho
El soroll és un element misteriós. Segueix les activitats humanes com una ombra, tot i que en puritat no en forma part. És imperceptible, d'acostumats com estem a tenir-lo al voltant, fins que traspassa una frontera subtil i imprecisa i es fa de sobte insuportable, de pura insistència. A l'ésser humà li agrada el soroll quan es diverteix, però li molesta fins a la impertinència quan es diverteixen els altres. En suma, el soroll és un conflicte obert, una epidèmia creixent, un grumoll en la recerca de l'harmonia quotidiana.Ara la Generalitat, per via del Departament de Medi Ambient, ha decidit elaborar, o fer elaborar, un mapa sònic, un cadastre dels sorolls que pertoquen a cada ciutadà, els que haurà suportar estoicament i aquells altres que hauran de ser suprimits, perquè de sorolls, com tot, n'hi ha d'integrats i d'apocalíptics.Posat el tema en el marc urbà, que és el marc humà per excel·lència, el tema serà complicat. Hi ha el soroll de les factories, les poques que en queden, i dels llocs d'esbarjo i altres establiments, que són, diguem-ne, sorolls estructurals i doncs mesurables i controlables. Hi ha el soroll de les obres, que poden ajustar-se a normatives, que potser no es faran complir, que és la sort de les normatives en aquest país, però que en tot cas són sorolls circumstancials, que vénen i se'n van.
Hi ha el soroll dels aparells que donen al carrer, i aquest és identificable i doncs culpable, i hi ha el soroll de les persones, que és erràtic per definició i per això mateix incontrolat, malgrat que sol produir-se en racons concrets i reiterats, però que tant li fa, perquè a la pràctica resulta introbable.I hi ha finalment el soroll omnipresent del tràfic, constant i melós, que ho inunda tot com un teló de fons. És el soroll de la màquina dels autobusos, del xerric dels frens dels vehicles pesants, el rum-rum dels carrers embussats, els clàxons que provoquen les dobles files, el tro de les motos insubornables, l'anar i venir dels motors.. en fi, el nostre pa de cada dia.
Aquest soroll, que diuen per consolar-nos que es rebaixa amb paviments adequats però més cars, és indestriable de la vida urbana i no hi ha mapa ni normativa que el controli. És un soroll perfectament visualitzable, perquè un carrer ple sempre fa cara de fer soroll tot i que no en faci, com una habitació desendreçada sempre sembla bruta tot i que no n'estigui. És el soroll que neix del desordre i a més desordre més soroll. Per això és un soroll que creix i que ens ofega, com ens ofega cada dia més el desordre circulatori. Ja poden dictar normes i posar en el calendari un termini de cinc anys, que el soroll guanyarà la partida, perquè és el soroll de la indisciplina i el menyspreu. I encara no s'ha inventat cap mapa que torni a establir l'oblidada geografia del civisme.
Article elaborat per al programa "Els matins amb Josep Cuní" de COM Ràdio (14/04/00).
Más noticias de este mes | Último mes | Índice general de noticias
Página principal de las asociaciones contra el ruido