La ciutat del soroll

QUIM CURBET

L´aire de les ciutats serveix per alimentar els pulmons dels mamífers que les habiten. L´aire és vital per als arbres que malden per créixer sobre les voreres, i per tota mena de plantes que malviuen en els parterres i en les escletxes on el ciment els permet aquesta llibertat. Però l´aire també serveix per conduir els sorolls que finalment acaben xocant contra la ja tan castigada closca on tenim allotjat el cervell.

Les ciutats, que haurien de ser santuaris de la convivència, esdevenen indrets insuportablement eixordadors, on cadascú es dedica impunement a produir sorolls sense cap més objectiu que el d´afegir un granet més de sorra a la copa ja ben curulla de la paciència col·lectiva.

Automòbils i motocicletes, ja de per si sorolloses, passen contínuament amb la música a tot drap i amb els tubs d´escapament escopint un verí doblement mortal i que acabarà, sense cap mena de dubte, amb la salut de tots plegats.

El soroll és un contaminant de primer ordre, contra el qual hem de lluitar amb totes les forces que tenim a l´abast. Però el més preocupant és que les autoritats, que haurien de vetllar per la nostra salut i per la nostra seguretat, es dediquin alegrement a produir encara més brogit.

És necessari que els vehicles de la policia, però sobretot les ambulàncies, hagin d´anar amb les sirenes bramant? On són les ordenances municipals contra el soroll? Qui les ha de fer complir? Fins quant haurem de suportar aquesta agressió constant contra la nostra integritat sense que ningú faci res per evitar-ho? Potser el que hauríem de fer tots els ciutadans que ens sentim agredits pel soroll, seria passar a l´ofensiva -com fan altres- i manifestar-nos silenciosament pel bell mig del carrer. Ja seria hora que algú escoltés, encara que només fos per una vegada, la remor del silenci.

Más noticias de este mes | Último mes | Índice general de noticias
Página principal de ruidos.org