|
   
|
Barcelona, 20/09/03
Ple de l'Ajuntament El civisme a Barcelona
La lluita contra l'incivisme enfronta l'equip de govern amb l'oposició
PSC, ERC i ICV potenciaran la conscienciació, mentre que CiU i PP reclamen actuacions més contundents de la Guàrdia Urbana
Maria Favà / Carles Sabaté
Clos lamenta que la Policia Local supleixi la Nacional mentre no hi ha Mossos i proposa un cos metropolità
El civisme i el funcionament de la ciutat durant l'estiu van centrar ahir gran part del consell plenari de l'Ajuntament de Barcelona. L'equip de govern va reconèixer l'increment del mal ús de l'espai públic de la ciutat, però manté que Barcelona ha resistit els factors climàtics desfavorables d'aquest estiu, amb un increment espectacular de visitants (20%) i un ús intensiu de carrers i places. L'oposició va coincidir parcialment en el diagnòstic sobre la manca de civisme que afecta Barcelona, tot i discrepar dels remeis que proposa l'equip de govern per millorar la convivència.Els dos partits de l'oposició (CiU i el PP) van demanar més contundència i agents de la Guàrdia Urbana per fer complir les ordenances en àmbits com ara el soroll i la neteja, mentre que l'equip de govern (PSC, ERC i ICV), tot i que també proposa reforçar el sistema de sancions davant les infraccions, creu que no ha de ser prioritari ni ha de recaure en la policia local la responsabilitat de fer crèixer el civisme. El govern de la ciutat optarà per campanyes de promoció i pactes entre implicats.
La regidora Marina Subirats, que ha rebut de l'alcade l'encàrrec d'elaborar una proposta per millorar el civisme, va presentar ahir una campanya de promoció "que permeti convertir la ciutat en un model de comportament cívic per a cada ciutadà als ulls del món". Aquesta campanya pretén establir un protocol sobre les normes de conductes adequades a cada circumstància; intervenir des de l'Ajuntament per modificar els espais urbans i evitar els actes vandàlics; incidir especialmet en els col·lectius de joves i adolescents; crear un clima cultural favorable a les conductes cíviques; reforçar el sistema de sancions; transversalitzar aquesta iniciativa a tots els departaments de l'Ajuntament i posar les condicions perquè hi participin tots els grups municipals, les altres administracions, les institucions i entitats de la ciutat i també les persones que s'hi vulguin implicar individualment.
Mesures insuficients
El president del grup de CiU, Xavier Trias, va qualificar les mesures de govern "d'insuficients", i va insistir en la necessitat de revisar el model de ciutat, apostant per la qualitat en lloc d'un creixement desenfrenat. Trias va recordar que el context social de Barcelona, amb grans diferències, dificulta el manteniment d'un nivell de civisme alt. CiU reclama l'aprovació de la Carta Municipal, que augmentaria l'autoritat de l'alcalde, la modificació de les ordenances municipals i sobretot l'incremement de 800 guàrdies urbans per poder crear la figura del municipal de barri. Trias va oferir a l'equip de govern pactar un augment del cos d'agents de la policia local sense fixar-ne cap xifra, però l'equip de govern passa el corró i descarta qualsevol proposta de l'oposició.El més agosarat a l'hora d'avaluar la manca de civisme va ser el cap de llista del PP, Alberto Fernández, que va qualificar Barcelona de "ciutat sense llei". Fernández, a més d'insistir en la modificació de les ordenances i l'augment de la Guàrdia Urbana, atribueix l'incivisme al "fals progressisme" de l'equip de govern i de la tolerància que presenten davant les actituds alternatives.
El president del grup municipal d'ERC, Jordi Portabella, va apostar per un civisme d'empatia que busqui l'equilibri entre les llibertats individuals i les col·lectives i en què participin tots els ciutadans. Portabella va recordar que "l'oposició vol associar la situació de Barcelona al govern d'esquerres, però passa el mateix a València i Madrid". Per la seva banda, Imma Mayol, la presidenta del grup ICV-EA, va pronosticar que el civisme no millorarà amb més mà dura.
L'alcalde Joan Clos va tancar el debat repetint el seu full de ruta sobre la seguretat: "El problema és la poca capacitat sancionadora que l'Estat atorga als alcaldes. Espero que el desplegament dels Mossos alliberi la Guàrdia Urbana de tasques de seguretat que no li corresponen -un terç de les hores- i pugui centrar-se en el control d'altres àmbits". Amb els 4.000 agents dels Mossos d'Esquadra que Barcelona necessita, Clos proposa crear un cos de policia metropolità, coordinat amb les policies locals.
Más noticias de este mes | Último mes | Índice general de noticias
Página principal de ruidos.org