El 35% dels barcelonins estan exposats durant el dia a un soroll excessiu

Tot i els perills, la pol·lució sonora és poc denunciada

Els vehicles produeixen el 80 per cent de la contaminació acústica de les grans ciutats

Mireia Rourera

El 35 per cent dels ciutadans de Barcelona estan exposats en horari diürn a sorolls que superen els 65 decibels, llindar considerat "no acceptable" segons les indicacions de l'OCDE i l'Organització Mundial de la Salut. Un estudi sobre la contaminació acústica a les diverses ciutats de l'Estat, presentat ahir a la Fundació La Caixa a Madrid, assegura que les ciutats espanyoles tenen uns nivells de soroll superiors a la mitjana europea.

De totes les ciutats de l'Estat, València és la més sorollosa, amb només un 1% dels punts d'observació analitzats amb nivells inferiors als 65 decibels. Segons els mapes comparatius d'aquest treball [vegeu quadre] en horari diürn, un 54% de la superfície analitzada a Barcelona supera el llindar de soroll considerat acceptable (de 65 a més de 75 dBA) i només un 31% dels punts de la ciutat analitzats mantenen un nivell de soroll assumible per a la salut dels seus ciutadans. En horari nocturn, un 21% del territori es troba dins els nivells de soroll considerats raonables (menys de 55 dBA). Un altre cas és Madrid, on, en horari de dia, la superfície amb soroll per sobre dels nivells recomanats és d'un 69% de la superfície estudiada, superior a la de Barcelona.

Els vehicles produeixen a les ciutats el 80% de la contaminació acústica i, tot i que cada vegada els cotxes surten de fàbrica fent menys soroll i s'asfalten els carrers amb material sonoreductor, l'elevat nombre d'unitats que circulen diàriament per les urbs provoca una remor constant molt perjudicial.

Malgrat tot aquest soroll, la contaminació acústica és, paradoxalment, un fet que fins ara ha estat secundari per la majoria dels ciutadans, que no hi ha donat la suficient importància i, a diferència d'altres tipus de contaminació, com l'ambiental, s'ha acceptat com una cosa inevitable. Pocs es queixen.

"Ara es comença a veure el soroll com una molèstia, però encara no sabem com ens afecta la salut física i mental i, per tant, les denúncies encara són mínimes", afirma Benjamín García Sanz, sociòleg madrileny i coautor de La contaminació acústica a les nostres ciutats. García Sanz va dir ahir que cal conèixer els efectes que ens causa l'exposició constant als sorolls (com per exemple que augmenta en un 20% les possibilitats de patir un infart) per ser conscients del mal que ens fan i poder-hi posar remei, perquè, segons assegura, "aquest és un problema social en el qual tots podem contribuir".

Cal consciència

"Sovint el ciutadà es queixa més per un focus de soroll puntual que per un soroll constant, però si aquest ciutadà sabés com l'està afectant aquesta remor constant segurament es queixaria més i tindria més consciència, que és l'única manera de solucionar aquest problema", diu Benjamín García. Per aquest sociòleg, "el soroll és un problema de tothom i tots hi podem posar el nostre gra de sorra", com, per exemple, "tenint en regla el nostre cotxe".

Más noticias de este mes | Último mes | Índice general de noticias
Página principal de ruidos.org