|
   
|
Capellades, 18/08/03
Capellades i el seu soroll
Lluís Terron
Llàstima que un poble que havia estat -i que presumeix encara de voler ser!- practiqui una cultura que no és la seva, la del soroll. Passar-hi uns dies de tranquil·litat és gairebé impossible. Del tema de l'aigua no en parlarem, és un cas a part. De la brutícia en certs llocs val més no dir-ne res, com tampoc no farem esment de l'antena que hi ha al bell mig del poble, incomplint una normativa europea. Ara bé, hem de fer punt i a part en el tema del soroll: crits, motos i qualsevol estri que vagi sobre rodes. És llastimosa la inhibició tant de la seva gent com de l'administració pública. Cal recordar que la pol·lució ambiental també passa a través del soroll a qualsevol hora del dia i de la nit.Catalunya no en sap res, de la cultura del soroll (remarco sobretot el de la nit), i, si volem un futur millor, amb gent que el dia de demà s'hagin treballat interiorment i sàpiguen escoltar l'altre, cal que els adults d'avui eduquem en el silenci i el respecte, ¿o potser és que alguns també han claudicat en aquest afer tan delicat i important?
Una bella població ha deixat de ser-ho, i ha abdicat d'aquest gran valor cívic!
Más noticias de este mes | Último mes | Índice general de noticias
Página principal de ruidos.org