Del 'botellón' a la batalla

La tristesa dels veïns

CATALINA GAYÀ / DAVID PLACER

El crit va paralitzar el conductor, que va deixar de tocar el clàxon immediatament al carrer del Carme. I és que Ivonne Baiset, veïna del carrer de la Riera Alta, ahir al matí no estava ni per a xiulets ni per a sirenes ni per a més ensurts. Ja en va tenir prou amb els que va viure divendres a la nit des del seu balcó. Quan les barricades de joves van encerclar casa seva, van cremar contenidors, van assaltar un supermercat de congelats, van treure tot el que van poder d'una seu de l'Institut d'Estudis Catalans i van començar una batalla campal amb els agents antiavalots. "Perdona, però ahir ja vam tenir prou soroll", li deia al conductor, que estava perplex per la intensitat del crit.

Com tots els veïns, ella ho va veure parapetada al balcó. Espantada, enfadada i nerviosa. La nit de divendres era la del botellón . El matí de dissabte, el de la tristesa. "És una vergonya. Saquejaven el súper i ho destrossaven tot. Això no és manifestar-se ni és res", es queixava ahir Ivonne.

El balanç de destrosses materials, segons Núria Paricio, presidenta de la Fundació Tot Raval, és esgarrifós: mitja dotzena de bars amb les persianes destrossades. Altres, com la llegendària Casa Almirall, amb les portes cremades, pastisseries destrossades, façanes d'edificis cremades, caixers destrossats i portals calcinats. No es van salvar ni els timbres dels intèrfons. "Aquestes destrosses són fetes a consciència. Van venir amb gasolina, amb còctels Molotov, amb carbó de barbacoa. Aquí no van venir a fer una festa. Ens hem de plantejar quina educació estem donant", es queixava Paricio.

Els danys no materials, diuen els veïns, no caben en un llibre. El barri ahir estava abatut. Gregoria García i Saïd abdul-Karim van muntar guàrdia dins el restaurant sudanès que regenten al carrer de Maria Aurèlia Capmany. Hi van estar fins a les 3.30. Tenien por que el seu local acabés com l'establiment de congelats. "Estic molt trista. Em sembla que estem fallant tots: els pares, els educadors i els polítics", explicava ahir Gregoria amb l'ànim per terra.

El restaurant va quedar intacte. La policia va formar una filera just al davant de la porta de l'establiment. Els totxos van pasar arran de la vidriera i les bales de goma van respondre. Cada vint segons un tret, cada segon un totxo.

Carme Ferré, veïna del carrer del Carme, es va trobar divendres a la matinada amb una barricada de joves encaputxats davant de casa seva. Va haver de deixar el cotxe a l'Eixample i esperar una hora per poder entrar al seu domicili. En un moment de calma tensa ho va aconseguir. Ahir el seu carrer es va despertar com si hagués viscut una guerra. La pols vermella dels totxos l'entapissava. "No entenc com es va arribar a això d'ahir a la nit, ni com és que no van tancar el barri. Estic indignada. Em sembla que publicitar un desplegament antiavalots és provocador. I s'ha d'estar preparat per a la gent que respon. A més, em sorprèn veure que, tot i que no són la majoria, els joves acudeixin a una crida tan superficial com és un macrobotellón i siguin capaços de destrossar béns públics", es queixava la Carme. Des del balcó, també va seguir la batalla campal. Va veure els contenidors incendiats. Va observar la por de l'àvia del davant. Cada vint segons, un tret. Cada segon, un cop d'ampolla, un totxo.

"Visca les pedres"

Les ampolles on hi havia l'alcohol que els joves es beurien divendres a la nit van acabar sent armes contra la policia. Però també ho van ser els totxos que uns quants nois van trobar en un camió de construcció a prop del carrer del Carme, runa d'obres i fins i tot els llibres saquejats en una seu de l'Institut d'Estudis Catalans. Qualsevol objecte servia.

Mentre la policia responia amb contundència i disparava bales de goma als agressors, els veïns de la Rambla no deixaven de fer sonar les cassoles des de les finestres i balcons. "Aneu-vos-en a una fira", cridava un veí de la rambla del Raval.

Molts joves encara no s'havien begut tot l'alcohol de les ampolles quan van començar a atacar els agents. L'ambient es va començar a caldejar a la una de la matinada, quan la Guàrdia Urbana i els Mossos van ser desbordats pels disturbis.

Després de la primera càrrega policial, en què van pegar a un grup de joves concentrats en un dels carrers perpendiculars a la Rambla, dos nois amb ferides al cap van quedar estesos a l'asfalt esquitxat de vermell. Des d'aquell moment, els joves no van deixar d'insultar els agents. Dues ambulàncies van arribar al cap d'uns minuts i van atendre els ferits.

Immediatament després va començar a cremar un dels contenidors del carrer del Carme. Grups de joves d'estètica punk posaven de cap per avall els contenidors dels restaurants i tiraven per terra les tanques que la policia havia col.locat per impedir l'accés a la zona.

Molts dels assistents provocaven els agents: se'ls acostaven, els insultaven i els llançaven tot el que arreplegaven. Desenes de joves van entrar en una botiga de congelats i se'n van endur gelats i patates fregides. Després van destrossar les caixes enregistradores i van deixar a la vorera diverses màquines de les de pagar amb targeta. "Són uns gamberros. No hi ha dret que hagin fet això. Haurien d'estar a la presó fins que paguin per tots els danys", deia el president de l'escala d'una finca del carrer del Carme que va sortir a escombrar els voltants de la botiga enmig dels disturbis.

Els xocs van obligar a tancar molts bars amb la clientela dins. "Vull anar a casa, però el propietari té por d'obrir el local", es queixava, darrere de les reixes, el client d'un bar del mateix carrer del Carme. A fora les càrregues no s'aturaven, ni els insults ni les cassolades.

A pocs metres, un parell de noies obrien la motxilla i hi entaforaven els llibres que hi havia exhibits a la vitrina destrossada de l'Institut d'Estudis Catalans. "Agafa el diccionari. Aquell, el gruixut. Guarda'l a la motxilla, que t'hi cap", deia una noia a una altra. Com que no li cabia a la motxilla, va llançar el llibre contra un policia.

Minuts després, un altre noi ensenyava dues pedres a la mà i cridava: "¡Visca les pedres, fora la policia!". Enmig de tota la batalla, alguns encara insistien a reivindicar l'objectiu del botellón . "Tot aquest enrenou és per impedir que beguem. Els cubates costen vuit euros als bars. No ho podem pagar. Necessitem alternatives", deia Alicia Ruata, una estudiant de 19 anys. Després del macrobotellón frustrat, les destrosses i els cops d'ampolla, el Raval i els seus veïns són els que en pateixen la ressaca.

Más noticias de este mes | Último mes | Índice general de noticias
Página principal de ruidos.org