|
   
|
Girona, 08/08/2001
El soroll, la qualitat de vida i l´Ajuntament
El silenci és salut. En l'absència de sorolls, els neguits se'n van, l'esperit reposa, la serenor ho inunda tot. En el silenci, l'ànima s'allibera de la matèria i pulálula més enllà del fang i de l'angúnia diària. L'home que aprèn a viure en el silenci és capaç de veure la lluna blava. L'oïda humana està especialment dotada per sentir la veu humana, per gaudir de la calidesa dels llavis i la llengua articulant mots, per entendre els sons harmònics i d'amistat generats per qualsevol altre cervell humà. Paradoxalment, la comunicació humana produeix tal quantitat de soroll que fa inaudibles les veus dels homes i dones. Paradoxalment, els humans produïm una quantitat tan gran de soroll que tot i ésser criatures especialment dotades per comunicar-nos, hem d'aïllar-nos per preservar-nos la salut. Indubtablement, caminem cap a la nostra destrucció.¿Pot un constructor fer obres tan sorolloses i vibradores com vulgui en un edifici habitat, durant catorze hores diàries sense restriccions? Sí, pot. ¿Pot un constructor canviar els estatuts que regeixen els usos dels locals de lloguer d'una comunitat per encabir-hi dos bars? Sí, pot. ¿Pot un ajuntament inhibir-se totalment dels problemes derivats d'unes obres molestes? Sí, pot, i de fet no fa altra cosa. Aquesta ciutat sense llei no és ni Dodge City ni res semblant, és Girona. A les ribes del Ter i de l'Onyar els que remenen les cireres i apliquen la llei de la selva urbana són els constructors, els poderosos. L'índex de contaminació acústica de la ciutat és intolerable i vergonyós. Ens fixem sovint en cotxes i motos, que sembla mentida com se la campen, però les obres permanents, constants, públiques i privades, en edificis i carrers, estan demolint la salut física i mental dels gironins. Un ajuntament com el de Girona pot declarar-se incompetent per resoldre conflictes derivats de la contaminació acústica i quedar-se tan ample. Els que paguen diners llargs no són pas els inquilins d'un piset, sinó els que construeixen. Per tant, des del punt de vista del'Ajuntament, mentre paguin els impostos d'obres no hi ha d'haver cap problema; per això no se'ls ha de disgustar obligant-los a controlar beneiteries i manies com els nivells d'immissió acústica. Aquest és el fet més greu: que l'Ajuntament de la ciutat no s'ha pres mai seriosament ni la contaminació acústica ni el dret constitucional a la intimitat dels qui pateixen els sorolls.
La intromissió sonora de les obres d'un pis pot resultar inaguantable per a la resta de veïns: a les vuit, martell pneumàtic; a les nou, concert d'escarpa i martell contra les parets mestres; a les deu, recollida de runes: camió, corria, corda, crits i trompades, i patacades contra la caixa; a les onze, festival de trepants i filaberquins; a les dotze, cops de maceta contra el sòl, etc. Ja sé què pensen: «unes obres, ja se sap, fan soroll i són molestes, però, avui per mi i demà, per tu». Aquest criteri és primari, quasi primitiu. Els mitjans amb què avui es construeix han de permetre realitzar les obres amb les mínimes molèsties per als veïns.
Más noticias de este mes | Último mes | Índice general de noticias
Página principal de ruidos.org